PROSES

Això de la felicitat, és molt relatiu. Penso que la vida és plena d'esdeveniments meravellosos i dies feliços que, conjuntament amb d'altre de menys sublims, donen aquest equilibri que anomenem "estabilitat emocional". Però, ja que he de contar el jorn més feliç de la meva vida, em centraré en un 20 de març de 1993, quan feia poc més de tres anys que festejava amb el noi que en aquesta data vaig contraure matrimoni. Recordo uns preparatius amb molta il·lusió i, encara que feia dos anys que s'havia mort la meva mare i no podia evitar anyorar-la en aquelles moments tant especials, penso que va ser un dia molt encisador. Aquell jorn, vaig llevar-me als voltants de les set del matí. Si he de ser franca, no vaig aclucar l'ull en tota la nit -Cada moment moment transcorria molt ràpid i lent alhora. Em sentia nerviosa i amb unes ànsies boges de què tot passés sense entrebancs. Intento apropar tots els instant i aturo el temps en aquell dia radiant que va marcar la traça de la meva vida i de la felicitat que encara gaudeixo

La Tafanera | del.icio.us